La sang

1.3.Intercanvi de substàncies entre la sang i les cel.lules

Les artèries es ramifiquen i arriben als organs del cos, os es formen en arterioles que envien la sang als capil.lars. La sang del capil.lars té la pressió elevada i es filtra per les seues parets i es mescla amb el líquid que banya les cèl.lules, anomenat líquid intersticial.

Les cel.lules reben substàncies que necessiten per a viure. Una part del líquid intersticial torna als capil.lars i passa a les vènules que súneixen i formen venes, que porten la sang al cor. El líquid intersticial que no torna als capil.lars sanguinis entra als capil.lars limfàtics i s'anomena limfa.

La limfa transporta els lípids a l'intestí prim y conté limfòcits, que actuen en el sistema de defensa de l'organisme. Al final, la limfa ingressa al corrent sanguini.

Arteries:

Caròtide externa: és la segona branca de l'artèria caròtida icomú.

Caròtide interna: és una de les principals artèries del cap i el coll. S'origina en lártèria caròtida comuna, quan esta es bifurca en caròtida interna i externa. En el xiquet és un poquet més xicotete que la interna, però en l'adult els dos gots són d'aproximadament  la mareixa grandària.

Craròtide primitva: es troben situades a un costat i a l'altre de la regió cervical anterior en el coll. Aquesta aconsegueix en el ser humà el seu major grau de desenrrotllament, per raó de les dimensions verdaderament preponderants que presenten en ells la cavitat cranial i el seu contingut.

Crossa aòrtica: és la principal artèria del cos humà, que en individus adults té 2,5 cm de diàmetre. L'aorta doná origen a totes les artèries del sistema circulatori excepte a les artèries pulmonars.

Pulmonar: és un vas sanguini que porta sang des de cor cap als pulmons. És l´única artèria que transporta sang caboxigenada.

Aorta descendent: emet dos branques, les artèries coronàries, que distribuïxen sang en el moicardi.

Humeral: és continuació de l'artèria axil.lar a nivell de la vora inferior del pectoral major.

Llíaca primitiva: són dos grans artèries, d'aproximadament 4 cm de llarg en els adults i més dun centímetre de diàmetre, que s'originen de la bifurcació de l'aorta.

Llíaca externa: és una artèria de gran calibre en la regió pelviana que s'origina en la llíaca primitiva i que porta sang fonamental al membre inferior.

Tibial anterior: és una artèria que s'origina com a branca de bifurcació de l'artèria poplítia.

Peroneal: és una artèria que s'origina en l'artèria tibial posterior o en el cridat tronc tibioperoneo, la qual proporciona sang al compartiment lateral de la cama. 

Sistema arterial i venós

Venes:

Jugular interna: és una vena que rep san del cervell, cara i coll.

Jugular externa: descendix des de l'angle de la cara fins a la part central de la clavícula, acaba en la vena subclàvia. Drena la sang que prové majoritàriament del cuiro cabellut i de la cara. S'origina per la unió de la vena retromandibular i l'auricular posterior.

Tronc branquiocefàlic venós dret: és la primera branca de l'arc aòrtic .

Subclàvia: són dos grans venes, bilaterals: la subclàvia dreta i esquerra. El seu diàmetre és aproximat al d'un dit menut.

Axil.lar: és un vas sanguini que conduïx la sang de la part lateral del tòrax, axil.la i membre superior cap al cor.

Cava inferior: és un tronc venós o vena de gran calibre en el cos humà i altres mamífers, que retorna sang dels membres inferiors, el òrgans de l'abdomen i la pelvis fins a l'aurícula dreta del cor. És la vena satèl.lit de l'aorta abdominal i reunix el retorn venós de totes les venes infradiafragmàtiques.

Femoral profunda: és una artèria que s'origina en l'artèria femoral, i que com el seu nom suggerix discorre més profundament que la resta de l'artèria femoral.

Safena interna: És la gran vena superficial de la cuixa i la cama en l'organisme humà.

Poplítia: és una vena que passa per darrere del rombre popliti, del cual rep el seu nom. Rep sang provinent de la vena tibial anterior i posterios, i a més a la safena externa, de manera que el sistema venós profund de la cama confluïx per a formar la vena poplítia.

Safena externa: és una de les venes superficials del membre inferior de l'anatomia humana. Es troba en la cama més precisament.

El cor y les seues parts

-Vena cava superior: La vena cava superior, rep la sang de la meitat superior del cos.
-Vena cava inferior: La vena cava inferior recull la sang del òrgans situats a sota del diafragma.   

 
















-Vàlvula tricúspide: La vàlvula tricúspide o vàlvula auriculoventricular dreta, és una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor.


 -Vàlvula mitral: És una vàlvula cardíaca formada per dues valves o cúspides, situada a l'orifici auriculoventricular esquerre, que és el que conecta l'aurícula esquerra amb el ventrícle esquerre.


-Vàlvula tricúspide: És una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor, entre l'aurícula dreta y el ventrícle dret.  



-Vàlvula pulmonar:  És la semillunar del cor que es troba entre el ventrícle dret i l'artèria pulmonar, i té tres cúspides

-Vàlvula sigmoidea aòrtica: És una vàlvula cardíaca. Es troba entre el ventrícle esquerre y l'aorta.

-Artèria aorta: És l'artèria més llarga del cos humà. S'origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts del cos a travès de la circulació sistèmica.




-Cavitat del ventrícle dret

-Cavitat del ventrícle esquerre

1.2.Els vasos sanguinis

Formen una xàrcia de canals que distribueixen la sang per tot el cos.

Els tres tipus de vasos sanguinis són:

-Arteries: són les encarregades de portar la sang des de el cor als organs, transportant oxigen i els nutrients. La sang es denomina arterial en la circulació major i te un color roig intens. Els músculs de les seues parets els permeten contraure's i dilatar-se per a controlar la pressió arterial i quantitat de sang que arriva als òrgans.

-Venes: porten la sang des de els organs i els teixits fins al cor i des d'este als pulmons, on s'intercambia el dioxid de carboni amb l'oxigen de l'aire inspirat. Esta sang s'anomena venosa i és de color més fosc. Posseïxen vàlvules unidireccionals que impedixen el retrocés de la sang. Les venes de la circulació porten sang de totes les regions del cos a l'atri dret del cor. Inclouen les venes que es buiden en el cor, les que van a la vena cava superior i a la vena cava inferior.

-Capil.lars: són gots de parets molt fines, que comuniquen les artèries amb les venes. Es caracteritzen per l'intercanvi de substàncies entre sang i teixits.

Els moviments del cor


Com funciona el cor?

El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.

-Diàstole ventricular: Durant aquesta fase la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva,les vàlvules semilunars estan obertes les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades.
-Sístole auricular: Envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat, es tanquen les vàlvules mitrali tricúspide.
-Sístole ventricular: Provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obrinla mitral i la tricúspide, i la sang entra a les aurícules i als ventricles.


En aquesta imatge tenim representats els moviments del cor que permet el seu funcionament.