jueves, 5 de junio de 2014
miércoles, 4 de junio de 2014
1.3.Intercanvi de substàncies entre la sang i les cel.lules
Les artèries es ramifiquen i arriben als organs del cos, os es formen en arterioles que envien la sang als capil.lars. La sang del capil.lars té la pressió elevada i es filtra per les seues parets i es mescla amb el líquid que banya les cèl.lules, anomenat líquid intersticial.
Les cel.lules reben substàncies que necessiten per a viure. Una part del líquid intersticial torna als capil.lars i passa a les vènules que súneixen i formen venes, que porten la sang al cor. El líquid intersticial que no torna als capil.lars sanguinis entra als capil.lars limfàtics i s'anomena limfa.
La limfa transporta els lípids a l'intestí prim y conté limfòcits, que actuen en el sistema de defensa de l'organisme. Al final, la limfa ingressa al corrent sanguini.
Les artèries es ramifiquen i arriben als organs del cos, os es formen en arterioles que envien la sang als capil.lars. La sang del capil.lars té la pressió elevada i es filtra per les seues parets i es mescla amb el líquid que banya les cèl.lules, anomenat líquid intersticial.
Les cel.lules reben substàncies que necessiten per a viure. Una part del líquid intersticial torna als capil.lars i passa a les vènules que súneixen i formen venes, que porten la sang al cor. El líquid intersticial que no torna als capil.lars sanguinis entra als capil.lars limfàtics i s'anomena limfa.
La limfa transporta els lípids a l'intestí prim y conté limfòcits, que actuen en el sistema de defensa de l'organisme. Al final, la limfa ingressa al corrent sanguini.
Arteries:
Caròtide externa: és la segona branca de l'artèria caròtida icomú.
Caròtide interna: és una de les principals artèries del cap i el coll. S'origina en lártèria caròtida comuna, quan esta es bifurca en caròtida interna i externa. En el xiquet és un poquet més xicotete que la interna, però en l'adult els dos gots són d'aproximadament la mareixa grandària.
Craròtide primitva: es troben situades a un costat i a l'altre de la regió cervical anterior en el coll. Aquesta aconsegueix en el ser humà el seu major grau de desenrrotllament, per raó de les dimensions verdaderament preponderants que presenten en ells la cavitat cranial i el seu contingut.
Crossa aòrtica: és la principal artèria del cos humà, que en individus adults té 2,5 cm de diàmetre. L'aorta doná origen a totes les artèries del sistema circulatori excepte a les artèries pulmonars.
Pulmonar: és un vas sanguini que porta sang des de cor cap als pulmons. És l´única artèria que transporta sang caboxigenada.
Aorta descendent: emet dos branques, les artèries coronàries, que distribuïxen sang en el moicardi.
Humeral: és continuació de l'artèria axil.lar a nivell de la vora inferior del pectoral major.
Llíaca primitiva: són dos grans artèries, d'aproximadament 4 cm de llarg en els adults i més dun centímetre de diàmetre, que s'originen de la bifurcació de l'aorta.
Llíaca externa: és una artèria de gran calibre en la regió pelviana que s'origina en la llíaca primitiva i que porta sang fonamental al membre inferior.
Tibial anterior: és una artèria que s'origina com a branca de bifurcació de l'artèria poplítia.
Peroneal: és una artèria que s'origina en l'artèria tibial posterior o en el cridat tronc tibioperoneo, la qual proporciona sang al compartiment lateral de la cama.
Caròtide externa: és la segona branca de l'artèria caròtida icomú.
Caròtide interna: és una de les principals artèries del cap i el coll. S'origina en lártèria caròtida comuna, quan esta es bifurca en caròtida interna i externa. En el xiquet és un poquet més xicotete que la interna, però en l'adult els dos gots són d'aproximadament la mareixa grandària.
Craròtide primitva: es troben situades a un costat i a l'altre de la regió cervical anterior en el coll. Aquesta aconsegueix en el ser humà el seu major grau de desenrrotllament, per raó de les dimensions verdaderament preponderants que presenten en ells la cavitat cranial i el seu contingut.
Crossa aòrtica: és la principal artèria del cos humà, que en individus adults té 2,5 cm de diàmetre. L'aorta doná origen a totes les artèries del sistema circulatori excepte a les artèries pulmonars.
Pulmonar: és un vas sanguini que porta sang des de cor cap als pulmons. És l´única artèria que transporta sang caboxigenada.
Aorta descendent: emet dos branques, les artèries coronàries, que distribuïxen sang en el moicardi.
Humeral: és continuació de l'artèria axil.lar a nivell de la vora inferior del pectoral major.
Llíaca primitiva: són dos grans artèries, d'aproximadament 4 cm de llarg en els adults i més dun centímetre de diàmetre, que s'originen de la bifurcació de l'aorta.
Llíaca externa: és una artèria de gran calibre en la regió pelviana que s'origina en la llíaca primitiva i que porta sang fonamental al membre inferior.
Tibial anterior: és una artèria que s'origina com a branca de bifurcació de l'artèria poplítia.
Peroneal: és una artèria que s'origina en l'artèria tibial posterior o en el cridat tronc tibioperoneo, la qual proporciona sang al compartiment lateral de la cama.
Sistema arterial i venós
Venes:
Jugular interna: és una vena que rep san del cervell, cara i coll.
Jugular externa: descendix des de l'angle de la cara fins a la part central de la clavícula, acaba en la vena subclàvia. Drena la sang que prové majoritàriament del cuiro cabellut i de la cara. S'origina per la unió de la vena retromandibular i l'auricular posterior.
Tronc branquiocefàlic venós dret: és la primera branca de l'arc aòrtic .
Subclàvia: són dos grans venes, bilaterals: la subclàvia dreta i esquerra. El seu diàmetre és aproximat al d'un dit menut.
Axil.lar: és un vas sanguini que conduïx la sang de la part lateral del tòrax, axil.la i membre superior cap al cor.
Cava inferior: és un tronc venós o vena de gran calibre en el cos humà i altres mamífers, que retorna sang dels membres inferiors, el òrgans de l'abdomen i la pelvis fins a l'aurícula dreta del cor. És la vena satèl.lit de l'aorta abdominal i reunix el retorn venós de totes les venes infradiafragmàtiques.
Femoral profunda: és una artèria que s'origina en l'artèria femoral, i que com el seu nom suggerix discorre més profundament que la resta de l'artèria femoral.
Safena interna: És la gran vena superficial de la cuixa i la cama en l'organisme humà.
Poplítia: és una vena que passa per darrere del rombre popliti, del cual rep el seu nom. Rep sang provinent de la vena tibial anterior i posterios, i a més a la safena externa, de manera que el sistema venós profund de la cama confluïx per a formar la vena poplítia.
Safena externa: és una de les venes superficials del membre inferior de l'anatomia humana. Es troba en la cama més precisament.
Venes:
Jugular interna: és una vena que rep san del cervell, cara i coll.
Jugular externa: descendix des de l'angle de la cara fins a la part central de la clavícula, acaba en la vena subclàvia. Drena la sang que prové majoritàriament del cuiro cabellut i de la cara. S'origina per la unió de la vena retromandibular i l'auricular posterior.
Tronc branquiocefàlic venós dret: és la primera branca de l'arc aòrtic .
Subclàvia: són dos grans venes, bilaterals: la subclàvia dreta i esquerra. El seu diàmetre és aproximat al d'un dit menut.
Axil.lar: és un vas sanguini que conduïx la sang de la part lateral del tòrax, axil.la i membre superior cap al cor.
Cava inferior: és un tronc venós o vena de gran calibre en el cos humà i altres mamífers, que retorna sang dels membres inferiors, el òrgans de l'abdomen i la pelvis fins a l'aurícula dreta del cor. És la vena satèl.lit de l'aorta abdominal i reunix el retorn venós de totes les venes infradiafragmàtiques.
Femoral profunda: és una artèria que s'origina en l'artèria femoral, i que com el seu nom suggerix discorre més profundament que la resta de l'artèria femoral.
Safena interna: És la gran vena superficial de la cuixa i la cama en l'organisme humà.
Poplítia: és una vena que passa per darrere del rombre popliti, del cual rep el seu nom. Rep sang provinent de la vena tibial anterior i posterios, i a més a la safena externa, de manera que el sistema venós profund de la cama confluïx per a formar la vena poplítia.
Safena externa: és una de les venes superficials del membre inferior de l'anatomia humana. Es troba en la cama més precisament.
jueves, 8 de mayo de 2014
El cor y les seues parts
-Vena cava superior: La vena cava superior, rep la sang de la meitat superior del cos.
-Vena cava inferior: La vena cava inferior recull la sang del òrgans situats a sota del diafragma.
-Vàlvula tricúspide: La vàlvula tricúspide o vàlvula auriculoventricular dreta, és una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor.
-Vàlvula mitral: És una vàlvula cardíaca formada per dues valves o cúspides, situada a l'orifici auriculoventricular esquerre, que és el que conecta l'aurícula esquerra amb el ventrícle esquerre.
-Vàlvula tricúspide: És una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor, entre l'aurícula dreta y el ventrícle dret.
-Vàlvula pulmonar: És la semillunar del cor que es troba entre el ventrícle dret i l'artèria pulmonar, i té tres cúspides
-Vàlvula sigmoidea aòrtica: És una vàlvula cardíaca. Es troba entre el ventrícle esquerre y l'aorta.
-Artèria aorta: És l'artèria més llarga del cos humà. S'origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts del cos a travès de la circulació sistèmica.
-Cavitat del ventrícle dret
-Cavitat del ventrícle esquerre
-Vena cava superior: La vena cava superior, rep la sang de la meitat superior del cos.
-Vena cava inferior: La vena cava inferior recull la sang del òrgans situats a sota del diafragma.
-Vàlvula tricúspide: La vàlvula tricúspide o vàlvula auriculoventricular dreta, és una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor.
-Vàlvula mitral: És una vàlvula cardíaca formada per dues valves o cúspides, situada a l'orifici auriculoventricular esquerre, que és el que conecta l'aurícula esquerra amb el ventrícle esquerre.
-Vàlvula tricúspide: És una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor, entre l'aurícula dreta y el ventrícle dret.
-Vàlvula pulmonar: És la semillunar del cor que es troba entre el ventrícle dret i l'artèria pulmonar, i té tres cúspides
-Artèria aorta: És l'artèria més llarga del cos humà. S'origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts del cos a travès de la circulació sistèmica.
-Cavitat del ventrícle dret
-Cavitat del ventrícle esquerre
jueves, 10 de abril de 2014
1.2.Els vasos sanguinis
Formen una xàrcia de canals que distribueixen la sang per tot el cos.
Els tres tipus de vasos sanguinis són:
-Arteries: són les encarregades de portar la sang des de el cor als organs, transportant oxigen i els nutrients. La sang es denomina arterial en la circulació major i te un color roig intens. Els músculs de les seues parets els permeten contraure's i dilatar-se per a controlar la pressió arterial i quantitat de sang que arriva als òrgans.
-Venes: porten la sang des de els organs i els teixits fins al cor i des d'este als pulmons, on s'intercambia el dioxid de carboni amb l'oxigen de l'aire inspirat. Esta sang s'anomena venosa i és de color més fosc. Posseïxen vàlvules unidireccionals que impedixen el retrocés de la sang. Les venes de la circulació porten sang de totes les regions del cos a l'atri dret del cor. Inclouen les venes que es buiden en el cor, les que van a la vena cava superior i a la vena cava inferior.
-Capil.lars: són gots de parets molt fines, que comuniquen les artèries amb les venes. Es caracteritzen per l'intercanvi de substàncies entre sang i teixits.
Formen una xàrcia de canals que distribueixen la sang per tot el cos.
Els tres tipus de vasos sanguinis són:
-Arteries: són les encarregades de portar la sang des de el cor als organs, transportant oxigen i els nutrients. La sang es denomina arterial en la circulació major i te un color roig intens. Els músculs de les seues parets els permeten contraure's i dilatar-se per a controlar la pressió arterial i quantitat de sang que arriva als òrgans.
-Venes: porten la sang des de els organs i els teixits fins al cor i des d'este als pulmons, on s'intercambia el dioxid de carboni amb l'oxigen de l'aire inspirat. Esta sang s'anomena venosa i és de color més fosc. Posseïxen vàlvules unidireccionals que impedixen el retrocés de la sang. Les venes de la circulació porten sang de totes les regions del cos a l'atri dret del cor. Inclouen les venes que es buiden en el cor, les que van a la vena cava superior i a la vena cava inferior.
-Capil.lars: són gots de parets molt fines, que comuniquen les artèries amb les venes. Es caracteritzen per l'intercanvi de substàncies entre sang i teixits.
Els moviments del cor
Com funciona el cor?
El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.
-Diàstole ventricular: Durant aquesta fase la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva,les vàlvules semilunars estan obertes les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades.
-Sístole auricular: Envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat, es tanquen les vàlvules mitrali tricúspide.
-Sístole ventricular: Provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obrinla mitral i la tricúspide, i la sang entra a les aurícules i als ventricles.
En aquesta imatge tenim representats els moviments del cor que permet el seu funcionament.
Com funciona el cor?
El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.
-Diàstole ventricular: Durant aquesta fase la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva,les vàlvules semilunars estan obertes les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades.
-Sístole auricular: Envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat, es tanquen les vàlvules mitrali tricúspide.
-Sístole ventricular: Provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obrinla mitral i la tricúspide, i la sang entra a les aurícules i als ventricles.
En aquesta imatge tenim representats els moviments del cor que permet el seu funcionament.
martes, 8 de abril de 2014
La sang i l'aparell circulatori
1.1.La composició de la sang
La sang es un teixit conectiu liquid que circula per capil.lars, venes i arteries de tots els vertebrats.
Es composa de cel.lules i components extracel.lulars. Eixes fraccions vinen representades per:
-Els elements formes: son elements semisólids i particulats representats per cel.lules i components derivats de cel.lules.
-El plasma sanguini: un fluid translucid y groguenc que representa la matriz extracel.lular liquida en la que estan suspesos els elements formes.
-Les cel.lules sanguinees: son els globuls blancs, cel.lules que estan de pas per la sang per a cumplir su funcio en altres teixits.
-Els derivats cel.lulars: son fragments cel.lulars, representats per els eritrocits i les plaquetes.
GLOBULS ROJOS:
Son les cel.lules mes abundants. Contenen hemoglobina que s'uneix a l'oxigen i els transporta fins als capil.lars on s'allibera i arriva a totes les cel.lules.
GLOBULS BLANCS:
Ens defensen dels agents infecciosos que penetren per la pell o pels orificis naturals del cos.
LES PLAQUETES:
Són fragments citoplasmatics menuts, irregulars i carents de nucli.
Si el numere de plaquetes es massa baix pot causar una hemorragia excesiva. En canvi, si es massa alt pot formarse coaguls i ocasionar trombosis.
jueves, 3 de abril de 2014
*Aneurisma: És la dilatació que es forma en la paret arterial. Qualsevol got pot presentar-ho però és més comú en l'arteria aorta. Quan l'aneurisma es trenca produeix la mort.
La aneurisma cerebral ocorreix en venes o artéries de la base del cervell.
La aneurisma aortica es produeix en la artéria principal que transporta la sang des del ventrícle esquerre del cor fins al cervell. Quan l'aneurisma és molt gran y aumenta hi ha un risc significatiu de trencament i produeix greus complicacions o la mort.
-Poden ser hereditàries o causats per una malaltia.
*Infart de miocardi: El infart de miocardi o atac al cor, atac cardíac o infart, és quan no li arriba al cor la sang suficient per necrasi del miocardi que es produeix per una obstrucció en una de les artéries coronàries (són les que proporcionenl'oxigen i els nutrients al múscul cardíac).
Els factors principals de risc de l'obstrucció de les artéries coronàries són:
-La hipertensió
-Els nivells alts de colesterol a la sang
-El tabac
-L'obesitat
-El sedentarisme
*Trastorns de la coagulació: Les persones que presenten transtorns de la coagulació tenen afectats els components dee la hemostasia, un mecanisme que serveix per a evitar hemorragies o trombosis.
Els transtorns de la coagulació produeixen una xàrcia de proteïnes, o coàgul, on queden restingudes les cèl-lues sanguínies i plasma.
La aneurisma cerebral ocorreix en venes o artéries de la base del cervell.
La aneurisma aortica es produeix en la artéria principal que transporta la sang des del ventrícle esquerre del cor fins al cervell. Quan l'aneurisma és molt gran y aumenta hi ha un risc significatiu de trencament i produeix greus complicacions o la mort.
-Poden ser hereditàries o causats per una malaltia.
*Infart de miocardi: El infart de miocardi o atac al cor, atac cardíac o infart, és quan no li arriba al cor la sang suficient per necrasi del miocardi que es produeix per una obstrucció en una de les artéries coronàries (són les que proporcionenl'oxigen i els nutrients al múscul cardíac).
Els factors principals de risc de l'obstrucció de les artéries coronàries són:
-La hipertensió
-Els nivells alts de colesterol a la sang
-El tabac
-L'obesitat
-El sedentarisme
*Trastorns de la coagulació: Les persones que presenten transtorns de la coagulació tenen afectats els components dee la hemostasia, un mecanisme que serveix per a evitar hemorragies o trombosis.
Els transtorns de la coagulació produeixen una xàrcia de proteïnes, o coàgul, on queden restingudes les cèl-lues sanguínies i plasma.
martes, 1 de abril de 2014
ENFERMETATS DE L'APARELL CIRCULATORI
-Les malalties principals que afecten a l'aperell circulatori són les següents:
*Hipertensió arterial: És una enfermetat crónica caracteritzada per un aument continu de les cifres de la pressió sanguínea de les artèries. El seu tratament està associat amb una reducció de l'incidència de l'enramada cerebral d'un infart agut de miocardi i d'insuficiencia cardíaca.
*Varices: Són dilatacions venoses que es caracteritzen per l'incapacitat d'establir un retorn eficaç de la sang al cor. Es produeixen per una alteració de les vàlvules venoses.
*Apoplexia: Es produeix quan la sang no fa l'aportament necessari a una part del cervell. També es pot deure a l'obstrucció d'un vas sanguini per un coàgul o pel trencament d'una artèria. Segons la part afectada pot tindre uns símptomes o altres. Pot afectar la mobilitat, la visió o la parla, però si la part afectada es molt gran produeix la mort.
*Embòlia pulmonar: Podem dir que és el bloqueig d'una branca de l'artèria pulmonar, que fa bombejar la sang des del ventricle dret fins al pulmó. Es produeix a causa d'un coàgul de les cames que es diu trombosis venosa. La gravetat de la malaltia depén del tipus de vas obstruït.
-Pot causar:
*Un dany permanent en el pulmó afectat.
*Baixos nivells d'oxigen en la sang.
*Lesions en altres òrgans del cos per no rebre suficient oxigen
Aparell circulatori
2.El cor i la circulació sanguínia
El cor és un òrgan musculós buit, situat a la cavitat toràcica que bomba sang oxigenada al cos i sang desoxigenada als pulmons.
L'envolta una membrana doble anomenada pericardi. Les parets estan formades per miocardi,múscul cardiac que fa possible la contracció del cor i es relaxe rítmicament.
El cor està dividit en dues meitats que cada meitat té dues cavitats: una aurícula i un ventrícle.
Aurícula
Una aurícula és una de les cambres cardíaques, situada a la meitat superior d'aquest,que rep sang de les venes o artèries y l'envia al vendricle cardíac adjacent.
Es distingueix entre:
-Aurícula dreta: Rep la sang venosa i la condueix cap al ventricle dret.
-Aurícula esquerra: Rep sang oxigenada de les venes pulmonars i la bomba cap al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral.
Ventrícle
Els vetrícles cardíacs són aquells cavitats dins del cor, que durant la seva contracció bomben la sang al sistema circulatori.
-Ventricle dret: El ventrícle dret és una de les quatre cambres del cor humà. Rep la sang provvinent de l'aurícula dreta i l'impulsa cap als pulmons a travésde l'artèria pulmonar.
-Ventrícle esquerre:Rep la sang oxigenada des de l'aurícula esquerra a través de la vàlvula mitral.
2.El cor i la circulació sanguínia
El cor és un òrgan musculós buit, situat a la cavitat toràcica que bomba sang oxigenada al cos i sang desoxigenada als pulmons.
L'envolta una membrana doble anomenada pericardi. Les parets estan formades per miocardi,múscul cardiac que fa possible la contracció del cor i es relaxe rítmicament.
El cor està dividit en dues meitats que cada meitat té dues cavitats: una aurícula i un ventrícle.
Aurícula
Una aurícula és una de les cambres cardíaques, situada a la meitat superior d'aquest,que rep sang de les venes o artèries y l'envia al vendricle cardíac adjacent.
Es distingueix entre:
-Aurícula dreta: Rep la sang venosa i la condueix cap al ventricle dret.
-Aurícula esquerra: Rep sang oxigenada de les venes pulmonars i la bomba cap al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral.
Ventrícle
Els vetrícles cardíacs són aquells cavitats dins del cor, que durant la seva contracció bomben la sang al sistema circulatori.
-Ventricle dret: El ventrícle dret és una de les quatre cambres del cor humà. Rep la sang provvinent de l'aurícula dreta i l'impulsa cap als pulmons a travésde l'artèria pulmonar.
-Ventrícle esquerre:Rep la sang oxigenada des de l'aurícula esquerra a través de la vàlvula mitral.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)